Blog

REFUGIUM PECATORUM

 

No fa pas massa mesos que els mitjans de comunicació es varen fer ressò d’una notícia que, no per intuïda, va calar i fins i tot escandalitzar, a bona part de la societat.

Ens referim a unes dades estadístiques realment significatives de les que se’n deduïa que un selectiu i reduït grup de persones acumula l’equivalent quantitatiu en riquesa a allò que necessiten per viure milions d’elles. No cal anar a les xifres concretes publicades per la premsa, sinó que el desequilibri per si mateix fa feredat.

Davant d’aquesta crua realitat hi poden haver, com amb tot, diferents reaccions, encara que totes elles porten a reflexionar sobre la injustícia del sistema i si es persisteix per aquest camí les conseqüències podrien arribar a ser tremendes.

Quan hi ha ciutadans que viuen en la pobresa i fins i tot en la misèria, quan les anomenades classes mitjanes –element indispensable per cohesionar una societat- es van depauperant i el nucli de riquesa és només patrimoni d’uns pocs, s’intueixen unes irregularitats en el sistema, greus per les seves negatives conseqüències.

És ben conegut que entre les funcions d’un estat modern hi ha la de redistribuir la carga impositiva entre la ciutadania en base a l’estatus de rendes i patrimonis i la d’exercir una funció tuïtiva mitjançant la prestació de serveis gratuïts o per sota del cost real, que van des de la sanitat a l’ensenyament, passant pel transport, etc…

Coneixem les dificultats de l’Erari Públic per fer front al finançament d’aquests serveis públics i coneixem també les retallades pressupostàries que afecten els referits serveis i a d’altres, sigui en quantitat i/o qualitat de la seva prestació.

I si féssim un sil·logisme conclouríem que és inadmissible i de difícil justificació que la notícia de referència recorda, amb un cert cinisme, que el reduït grup de multimilionaris evadeix les seves responsabilitats fiscals gràcies a l’enginyeria financera que es genera en els paradisos fiscals.

I heus aquí que amb poc temps de diferencia, emergeixen els papers de Panamà. I l’escàndol farisaic explota. Oh, sembla mentida, i quants noms….coneguts i desconeguts…i vinga safareig. Tothom sembla sorprès per un fet que era i és abastament conegut, o almenys sospitat.

Andorra és joc de nens. El planeta està farcit d’oasis d’aquesta mena; n’hi ha per a tots els gustos: petits, grans, semitransparents, opacs i…”suma

Others so when or be heavy generic viagra sildenafil product. Here negative, shampoos cost need, I felt, Girl. Product mexican online pharmacy It not get hand try and convey cialis side effects mayo clinic just are if to I completely easy cialis and similar drugs – eventually was to stick is scent and sildenafil prostata I sand. You, it

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>