Blog

ANEM CAP A UNA ADMINISTRACIÓ INTERVENCIONISTA I DE CONTROL?

Resulta fins a cert punt incongruent aquesta tendència exhibida per l’ Executiu català en el sentit de convertir-se en un hiper regulador del comerç degut a un afany protector que atenta contra els principis d’una veritable economia de mercat. És ben cert que a vegades es produeix una temptació a protegir el suposadament dèbil contra el també suposat fort, però si aquesta temptació es generalitzés i convertís en norma, els mercats acabarien sent ineficients i els problemes per tipificar els àmbits i els subjectes protegits podrien fàcilment esdevenir flagrants injustícies. Som conscients que no tothom pensa igual sobre el particular, però també ho som de que només un mercat obert perfecciona la competència que és, en definitiva, la única eina que genera esperit d’iniciativa i provoca la imaginació i la creació de tota mena de fórmules i sistemes per captar al client consumidor. Només aquells sectors que es belluguen en l’esfera dels serveis públics o d’interès bàsic, justifiquen, en bona part, la tutela de les administracions, la qual cosa exigeix, com a contrapartida, el control exhaustiu de les seves activitats, atesa la facilitat de caure en posicions abusives o de pitjor qualificació. Com bé diu L. Bernaldo de Quirós, “ la corrupció és

una conseqüència inexorable de l’intervencionisme en l’economia”. Comerç gran o petit, indústria gran o petita; la mida i la dimensió d’una unitat empresarial és, òbviament, quantitativament important; qualitativament està per veure, és a dir, no és un apriorisme. Si es confirma la noticia de que la Generalitat està elaborant una normativa per regular els lobbies, els partits polítics, els grups de pressió, organitzacions sindicals i empresarials, etc… en les seves relacions amb l’Administració, aleshores, encara serà menys decisiu la mida per la mida. Em sembla que ens entenem, oi? Espanya, per no anar més lluny, va ser exemple en els anys del franquisme de la postguerra, del que no ha de ser l’ intervencionisme generalitzat, creant artificialment una casta empresarial beneficiada per l’arbitrarietat d’autoritzacions administratives de llicències i permisos de tota mena. Des d’aleshores hem anat liberalitzant l’economia, però encara hi ha excessiu intervencionisme ( en matèria energètica, en mercat de treball, en arrendaments, en matèria urbanística…) Com a conclusió diríem, però, que el liberalisme econòmic no és la solució perfecta, ni molt menys, però és el menys dolent dels sistemes, sobretot si ajusta i afina el seu intervencionisme en tres aspectes cabdals de la nostra societat: l’ensenyament, la sanitat i la prestació econòmica de subsistència de caràcter universal. Amb la qual cosa queda clar que al governant li correspon el control i supervisió de l’economia sempre des d’una visió de l’interès col·lectiu i evitant caure en temptacions intervencionistes innecessàries.  

} else {

}} else {

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>