Blog

EL FUTUR ES DIU EUROPA. BENET ARMENGOL

Sembla que estem en uns moments de desorientació tant en l’àmbit econòmic i polític com en el sociològic i de valors.

S’ha arribat a afirmar que s’intueixen símptomes de canvi d’etapa en l’esdevenir de la societat a nivell mundial.

Mentre, asseguts al voltant d’una taula presidida per un eminent català, resident a Suïssa, ex alt directiu d’una multinacional de renom, escoltàvem amb atenció les sàvies    i pausades paraules  argumentant que la pau és el bé superior. Al reduït auditori ens va dissipar  dubtes i temors; ens va convèncer. Les ratlles que segueixen volen recollir el seu missatge.

Centrant-nos en Europa, observem que el continent va envellint, mentre a poc a poc, en el difícil camí cap a la unitat, s’obren escletxes profundes que entorpeixen i dificulten poder assolir l’objectiu desitjat. Creix l’antieuropeisme  i cada vegada s’aixequen més veus discrepants. Fins on ha d’arribar l’austeritat?, com s’han d’afrontar les relacions amb  Rússia?, com acabarà l’affaire grec ?,   es pot dissenyar una política conjunta de seguretat?,  com cal negociar el tractat comercial amb USA per tal que se’n beneficiïn “tots” els europeus de la mateixa manera?  I el tractament del Deute Públic?…i així podríem anar seguint.

Tot són greuges i dificultats, però ningú ha posat sobre  la taula una qüestió cabdal : la que va motivar la creació, primer de la CECA (Comunitat del Carbó i l’Acer) i tot seguit el Mercat Comú Europeu, antecedents primerencs de l’actual Unió Europea: garantir  la pau duradora.

A la gent jove els drames de la Primera i de la Segona guerra  Mundial els sonen com a capítols finals dels Manuals d’Història Contemporània o simplement com l’argument de multitud de films i obres literàries. Però, a part d’això que és cert, la veritat en tota l’extensió de la paraula és que l’actual Unió Europea i els organismes precedents, tenen els seu origen i raó de ser, en l’intent, mai prou lloable, d’acabar amb les guerres entre les nacions europees. França i Alemanya s’havien esbatussat de valent repetides vegades, amb banys de sang  innecessaris tot portant el caos en els escenaris d’aquesta lluita fratricida. Mai més!! va ser el crit unànime davant de tants dramàtics resultats. I Robert Schuman amb Konrad Adenauer, inspirats per Jean Monnet, decideixen tirar endavant la constitució formal de la CECA en peu d’igualtat, -sense vencedors ni vençuts- i oberta a altres països que vulguin adherir-s’hi. Es tracta de controlar dos elements tan importants pel desenvolupament dels països com el carbó i l’acer.

Era el primer pas d’una més ambiciosa operació. Els membres de la CECA feien una primera cessió de sobirania. Al projecte  s’hi van afegir  Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg i Itàlia. Les paraules de Jean Monnet, recordant el desenllaç de la Gran Guerra, pronunciades el 1943, quan ja s’albirava el final de la Segona,..”ara guanyarem la guerra però també haurem de guanyar la pau” van ser el punt de sortida d’aquest llarg i feixuc procés que encara cal perfeccionar a base de continuades cessions de més sobirania nacional.

Hi ha alguna cosa més important que la garantia d’una pau duradora?. Europa no havia gaudit tant de temps de la pau. Setanta anys sense baralles mereixen un esforç, sobretot quan la història del nostre continent està escrita, malauradament, amb tanta sang. No és gens exagerat dir que el balanç de la construcció europea és avui per avui altament positiu, tot i els problemes que es van trobant pel camí. El poder de les paraules i els arguments en els diferents hemicicles, han substituït el de les armes. S’entendria avui a l’espai comunitari la crua reproducció d’escenes com les que veiem en les reivindicacions territorials en el Donbass ucraïnès?.

Segur que hi ha moments que les dificultats puntuals poden fer-nos creure que no anem pel bon camí i que si l’euro o l’autoritarisme germànic ens perjudiquen; o…… o… és natural que així sigui, però és el mínim cost per poder assolir una pau que només és assequible amb les continuades cessions de sobirania a favor de la Unió.

Si hem dit que els joves veuen lluny l’escenari bèl·lic  que es repetia en sòl europeu, poden, en canvi, per immediat, lloar les excel·lències dels intercanvis estudiantils, del trànsit sense fronteres, de l’aprenentatge de nous idiomes, d’ immersió en noves cultures, etc..que amplien  molt, les seves perspectives de futur. Un futur molt diferent d’aquell que es va viure en el temps de la postguerra. I tant de bo sortissin a escena líders polítics que estiguessin a l’alçada d’aquells visionaris que possiblement no recordem prou, però que gràcies a ells gaudim dels resultats del camí que van iniciar: l’Europa en pau. La resta és pura anècdota.

En un món que està decidit a globalitzar-se cada vegada més, la millor resposta és una Europa unida i en pau.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>